Dany Cerebral Adquirit (DCA)

Descripció

El Dany Cerebral Adquirit (DCA) és el que es produeix en un cervell que prèviament estava sa.

Les causes més freqüents del DCA són:

• Traumatismes cranioencefàlics (TCE).
• Accidents vasculars cerebrals (AVC).
• Infeccions del sistema nerviós central (SNC).
• Hipòxia-isquèmia cerebral de causes diverses.
• Malalties oncològiques del SNC.
• Altres trastorns neurològics.

Per les peculiaritats del cervell en l'edat pediàtrica, les seqüeles del DCA en nens presenten unes característiques pròpies i molt diferents a les dels adults:

• L'afectació cerebral tendeix a ser global i difusa i, si bé els nens sovint es recuperen ràpidament a físicament i de llenguatge, l'afectació de les funcions cognitives té molta més transcendència que en l'adult.
• El DCA pot influir en les funcions cognitives que el nen havia adquirit prèviament, en les funcions que estaven desenvolupant-se en el moment agut i també en les quals s'haurien de desenvolupar en un futur. Aquest fet comporta que algunes seqüeles no s'observin immediatament, sinó en l'edat en la qual s'espera que una determinada funció cerebral es desenvolupi.
• A diferència de l'adult, els infants tenen per davant un llarg procés d'aprenentatge que l'adult ja ha realitzat. Per tant, la repercussió dels dèficits d'atenció, de memòria i altres sol ser molt més significativa.
• Les repercussions del dany cerebral adquirit afectaran els aprenentatges al llarg de tota l'etapa escolar, en grau més alt quant menor sigui l'edat del nen o la nena en el moment de produir-se el DCA.

Diagnòstic

En la fase de diagnòstic de DCA intervenen diverses especialitats:

• Neurologia.
• Neuropsicologia.
• Psicologia clínica.
• Psiquiatria.
• Logopèdia.

Evolució

El pronòstic a llarg termini en el cas de dany cerebral és difícil de predir. El cervell està en procés de desenvolupament el que provoca que molt sovint els efectes no siguin evidents de manera immediata. A diferència dels adults, els nens recuperen extraordinàriament de pressa les habilitats bàsiques sensorials i motrius, així com el llenguatge.

En els casos lleus, poden aparèixer algunes dificultats que es resolen en un període de temps més o menys breu. En els casos greus, les dificultats poden evidenciar-se a mesura que el nen ha d'anar desenvolupant capacitats més complexes per a poder respondre a les demandes creixents de l'entorn.

Les seqüeles depenen en gran manera del tipus del dany cerebral i de l'àrea cerebral afectada. Alguns dels problemes cognitius més comuns estan relacionats amb:

• Funcions executives.
• Problemes d'atenció.
• Memòria.
• Aprenentatge: adquisició de nova informació.

Són freqüents els problemes de conducta i d'estat d'ànim. Pot haver-hi dificultat d'autocontrol de la conducta, amb reaccions desproporcionades o socialment inadequades. És bastant habitual que no hi hagi una relació directa entre els problemes cognitius i els de conducta.

Si bé amb menor freqüència, a vegades poden veure's afectats aprenentatges ja consolidats.

Pel que fa a l'evolució en el col·legi, quan els nens amb dany cerebral tornen a l'escola, les seves necessitats educatives sovint són molt diferents de les d'abans. És important planificar acuradament el retorn del nen a l'escola.

Tots, professors i alumnes, han d'estar informats dels possibles canvis en l'aprenentatge i la manera de ser de l'infant.

És fonamental una estreta coordinació entre els diferents professionals de la rehabilitació, l'escola i la família, ja que en alguns casos serà necessari adaptar el currículum de l'alumne a la seva realitat o fins i tot disposar d'una persona de suport a l'aula.